La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
La forma general per denominar la massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard és bunyol.
Enalgunsparlars, també hi ha la forma [...]
queden tres, de melons.
En trobo pocs, de bolets.
b) Quan la dislocació és a l'esquerra, la preposició de és optativa. De fet, segons els parlars hi ha més o menys tendència a encapçalar el sintagma dislocat amb la preposició de: sol aparèixer en nord-occidental, central i septentrional, mentre que no [...]
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
incurs en, incursa enEn llenguatge jurídic, la locució adjectiva incurs en, incursa en s'aplica a una persona física o jurídica que ha dut a terme una acció, especialment delictuosa, que implica que es trobi en un dels supòsits previstos per la llei i que en rebi les conseqüències jurídiques. La [...]
Enalgunsparlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]
En l'àmbit del dret i de l'administració, l'expressió en seu de, traducció literal de la castellana en sede de, no és adequada en català. Segons el context, es poden fer servir les expressions pel que fa a, en cas que, en matèria de, que fa referència a, que tracta, que regula, que preveu, etc [...]
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular li coincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de [...]
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e enparlars orientals i enalgunsde nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a enparlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
Enalgunsparlars, el diftong eu del verb veure es pronuncia com una sola vocal.
En valencià, en part del tortosí i en mallorquí, en lloc del diftong eu es pronuncia una o en el futur i el condicional:
Ja voràs quin gatet tan bonic!
Si parés més atenció al que fa, voria que això no li [...]